Botigues i rebaixes

Ahir vaig anar a passejar pel centre de la meva ciutat. Vaig passar pel carrer més comercial i estava ple de gent. El carrer de per sí ja és estret, però a més a més estava pleníssim de gent anant amunt i avall. Em vaig adonar, però, que les botigues estaven buides i la gent no duia bosses a les mans. Una parella que caminava darrere meu va fer la mateixa observació i, comentant-ho amb més gent també em diuen el mateix, fins i tot abans de Nadal. Això si, la majoria de botigues d’aquest carrer són de roba, sabates i complements.

    Ja sé que el Nadal ja ha passat, però encara queda Reis, i potser algunes famílies es troben només per les dotze campanades, així que encara s’han de fer més compres. Les úniques botigues on hi havia gent eren en un parell de desconeixia que deurien tenir preus baixos (possiblement només de roba de dona), les botigues Inditex, i la joieria Tous (quanta hipocresia).

    La gent no compra perquè no hi ha diners, fixeu-vos que aquest any és el primer cop que veig ofertes i descomptes abans de rebaixes, impensable fa uns anys. També hi ha qui compraria però prefereix guardar, no fos cas... (teòricament si el diner no circula l’economia s’atura més encara). Total, que ens esperarem a les rebaixes aleshores molta més gent comprarà coses.

    Crec que les rebaixes no haurien d’existir, perquè el que seria desitjable fóra que els preus dels articles fossin sempre preus justos i no inflats com ara. Com pot ser que rebaixant el preu un 50% o fins i tot un 70% encara hi guanyin diners?? Tot l’any hauríem de poder comprar roba i calçat a un preu normal. Bé, així és com ho veig jo, no vol dir que sigui el millor.