El català a l'escola.

Suposo que vau veure la intervenció d'en Joan Tardà al congrés espanyol. Aquí la teniu si no la heu vist.
Fa uns dies ho discutia al feisbuc amb una coneguda que és de Ciutadans, per això m'animo a parlar-ne aquí.

Crec que aqeust és l'exemple més gran de la intransigència dels espanyols. Una simple regla de tres, si un nen vol que li facin la classe en castellà, resulta que tota la classe haurà de ser en castellà, doncs si un diputat vol parlar en català, per què no ho pot fer al congrés? Si l'Estat entén i valora la diversitat lingüística, més enllà de la fal·làcia "tothom entén el castellà per tant que es parli només en castellà" hi haurà el respecte i la comprensió per totes les llengües. El problema és la gent que només sap una llengua i no vol sentir ni valorar aquesta riquesa. Anirem cap endavant amb persones que, tot i tenint una única llengua, respecten a les altres.

Existeixen escoles on només es fa classe en francès o en anglès, si, però quin tipus d'escola és? No són per a ciutadans normals que s'estableixen en aquest país on es convertiran en mers habitants més, és gent que es troba aquí perquè són fills de diplomàtics, o d'empresaris.
La nostra no és una llengua plenament normalitzada així que encara cal donar-li aquest suport que tant volen erradicar aquells que intenten homogeneitzar la cultura, el pensament i la identitat.
No és que jo ho vegi així, és que qui ho veu al revés són ben bé quatre gats.

Abans d'ahir mirava la tele (activitat que sortosament no realitzo amb assiduitat) i em vaig quedar una mica viciat, podriem dir, a un programa americà (com no podia ser d'una altra manera) que es diu Storage Wars (Quién da más, en la seva traducció castellana). Mostren un grup de gent que assisteix a subastes de trasters on compren el traster per a després vendre tot el que poden trobar allí dins. Un parell de socis es van trobar amb els típics pòsters educatius, en aquest cas d'anatomia humana. Uns éren dels aparells reproductors i uns altres del sistema digestiu. Total, que com que són belles obres dibuixades a mà en el seu moment van anar a veure un expert en quadres i pintures per a que els taxés. Entre diàleg i diàleg un d'ells diu: Creo que muestran [o enseñan] más de lo que un buen cristiano deberia saber, pero yo sigo viendo el símbolo del dólar. Vaig quedar estorat, molt en contra dels teus principis però mentre hi guanyis diners tant et fa no? Increíble.
    Aquestes dies en que hem tingut vacances he pogut conèixer dues persones dels EUA i, tot i que no he tingut molta oportunitat d'aprofundir en res, m'han semblat una gent molt normal. Un amic meu diu que a Estats Units hi ha la millor gent del món, i els més bons en moltes coses, i la púrria més púrria. Certament crec que allí hi podem trobar el pitjor i el millor, ser un país tan gran deu dónar molt de si. Els sonats ultra-catòlics i la gent normal com nosaltres. Jo ho veig així.