Abans d'ahir mirava la tele (activitat que sortosament no realitzo amb assiduitat) i em vaig quedar una mica viciat, podriem dir, a un programa americà (com no podia ser d'una altra manera) que es diu Storage Wars (Quién da más, en la seva traducció castellana). Mostren un grup de gent que assisteix a subastes de trasters on compren el traster per a després vendre tot el que poden trobar allí dins. Un parell de socis es van trobar amb els típics pòsters educatius, en aquest cas d'anatomia humana. Uns éren dels aparells reproductors i uns altres del sistema digestiu. Total, que com que són belles obres dibuixades a mà en el seu moment van anar a veure un expert en quadres i pintures per a que els taxés. Entre diàleg i diàleg un d'ells diu: Creo que muestran [o enseñan] más de lo que un buen cristiano deberia saber, pero yo sigo viendo el símbolo del dólar. Vaig quedar estorat, molt en contra dels teus principis però mentre hi guanyis diners tant et fa no? Increíble.
    Aquestes dies en que hem tingut vacances he pogut conèixer dues persones dels EUA i, tot i que no he tingut molta oportunitat d'aprofundir en res, m'han semblat una gent molt normal. Un amic meu diu que a Estats Units hi ha la millor gent del món, i els més bons en moltes coses, i la púrria més púrria. Certament crec que allí hi podem trobar el pitjor i el millor, ser un país tan gran deu dónar molt de si. Els sonats ultra-catòlics i la gent normal com nosaltres. Jo ho veig així.