La Batalla de l'Ebre

Avui es conmemora el 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Si no heu estat mai en aquella zona, si no heu fet mai turisme per les terres de l'Ebre, us ho recomano. Tenim l'obligació de visitar aquells indrets on van succeïr aquests fets per entendre què era una guerra, i com d'inhumana era la contesa. Com va patir i va morir tanta gent de tots dos bàndols. A la Fatarella, a Batea, a Vilalba dels Arcs, i a Corbera d'Ebre entre d'altres llocs, contemplarem entre llàgrimes bells paratges i indrets de calma i serenor on, no obstant això, s'hi dugueren a terme ferotges accions d'atac i defensa. Però sobretot com va haver de patir la població civil. Testimoni d'aquests fets són els llocs que han quedat com a testimoni i on ara podem fer  memòria històrica per molt que a alguns els pesi.

Línia fortificada de la Fatarella


Campament del XVè batalló.



Museu a Batea


Poble vell de Corbera

(quan no hi hagi problemes tècnics pejaré fotos.)

La data de la pregunta

Bé, ara que tenim la tant esperada data de la consulta i la tant anhelada pregunta, demano als mitjans de comunicació que deixin d'emprenyar d'una vegada per totes amb tantes informacions al voltant de tot el procés. Coi, el nou de novembre ja arribarà, així que fins a l'octubre hauríem de poder viure tranquils sense saber res més. Nosaltres ja no hem de dir res més, i el que diguin els espanyols, a no ser que sigui que entren amb els tancs a Catalunya o que detenen al president Mas, no ens interessa. Bé, això de detenir-lo podria ser una bona notícia sempre que se l'acusi d'associació de malfactors amb finalitats il·lícites. Tanta independència ens està tapant els ulls de la realitat de la societat: privatització de la sanitat, retallada de drets laborals i socials, capitalisme salvatge i tot plegat. Així que l'únic amb que podríem combregar amb Ciudadanos i el Partit Popular és amb això, que el procés tapa la realitat. Jo crec que és així.

Nelson Mandela

Al funeral de Nelson Mandela tothom lloava tant la seva lluita anti-aparheid, i ningú es recordava de la segregació que l'estat d'Israel provoca al poble palestí amb el seu mur, a imatge i semblança del de Berlín. I com altres pobles del món discriminen a pobles veïns i germans. I com ningú fa gran cosa per acabar amb tot allò pel qual Nelsom Mandela va lluitar.

Corea del Nord

Aquest matí, de les primeres notícies que he sentit a la ràdio, una ha estat la següent: destitueixen un polític de Corea del Nord. Bé, en realitat ho hauríem de descriure com: el dictador ordena eliminar un possible adversari. El que més em sorprèn però, és que aquest fet sigui aquí, a casa nostra, notícia. Corea del Nord, que és una anomalia de país, un indret fora de tot sentit comú universal, un putu conte de fades d'un putu maníac dement fet realitat, és important pel que es veu perquè apareix als nostres mitjans de comunicació.
    No estem fent cap favor al món parlant dels governants d'aquesta broma de país on, al tanto, no és pas cap broma rebelar-se contra el règim. Però pobres nord-coreans que viuen en aquesta distopia talment les lletres són impreses en les pàgines de 1984, gran novel·la on George Orwell descriu un futur al qual ens encaminem i que és el present en aquest indret del món.
    Abans d'acabar deixeu-me que us presenti la visió més còmica d'aquell país, un català com no, el putu amo. Aquí a la contra de la Vanguardia.