A mi no em preocupa gens anar amb els pressupostos prorrogats. Em preocupa més que els diners continuin anant als banquers, que mani La Caixa, Abertis i totes les altres màfies que són qui sostenten als de CyU allà dalt. Em preocupa que els nostres impostos ens siguin robats cada any, tant pels d'aquí com pels d'allí. Cada cop paguem més i rebem molt menys que abans.
Arriba un moment en que hom ja n'està ben fart de les picabaralles polítiques sobre pressupostos i dèficit i la culpa és de vosaltres i la culpa és d'ells. Prou, prou, deixa de fer-els-hi cas. Fem-els-hi el buit. Crec que cadascú de nosaltres els hi hem de dir, sempre que en tinguem la oportunitat, que ja n'estem farts.
