Fa un parell de setmanes
vam celebrar amb un sopar el pas de l'equador de la carrera. Com és
habitual en aquest tipus de celebració va tenir lloc en un hotel de
certa categoria. Vàrem entaular-nos en un dels grans salons on hi
havia disposades les taules, la barra de bar i diversa indumentària
que donava a l'espai tocs d'elegància, distinció i exclusivitat.
Així doncs, al cap
de poca estona van donar pas a servir-nos. El servei era exclusiu,
molt atent i complaent, normal atenent-nos a les característiques
del lloc, raó per la qual no van sortir mai del guió marcat.
Com és característic
del universitaris sempre demanem més vi, o d'altres begudes, xarrups
en acabar, etc. En un restaurant normal, t'enrotlles amb els
cambrers, o l'amo, i si hi ha bon rotllo tard o d'hora aconsegueixes
algun detallet. Aquí, tot i tenir vi il·limitat mentre no
retiressin els plats buits abans de les postres (ja s'encarregaran
d'anar ràpid) en volíem més encara. Les respostes esgrimides pels
cambrers foren que no estava concertat en el preu, que s'havia
d'haver parlat abans per fer un nou preu, bé, la resposta
diplomàtica que mai et donaran en un restaurant on estem acostumats
a fer sopars de grup.
Així que la
diferència principal que jo veig és que aquests hotels són un
altre món, apartats de la realitat que es viu dia a dia al carrer.
Comparant-ho diria que és millor un lloc normal, on ets sents
proper, d'ambient familiar, que encara que sigui un negoci de gent
desconeguda sempre cauran bé si s'enrotllen i en tindràs un bon
record i bones paraules de recomanació.
Aquella mateixa nit vaig
tenir una altra oportunitat de comprovar que això de l'exclusivitat
és pura absurditat de necis i beneits, una parafrènia pròpia de la
gent més ufanosa.
La festa que seguia
al sopar la vam fer en una discoteca on havíem aconseguit ser VIP.
Ens van donar una polsera que ens permetia tenir la beguda a meitat
de preu i poder estar en un tros, petit, de la sala on només hi
podíem accedir tenint aquesta polsera. La veritat és que a les
discoteques universitària tot això dels VIPs només és mimesi,
recreació i banalització d'un món irreal, televisat i inaccessible
per a gairebé tothom. De què serveix estar apartat de la resta de
la gent que hi ha a la discoteca? Érem els que ja ens coneixem i
sempre estem junts. Clar que, et diran, pots baixar del núvol i
trepitjar amb la resta de mortals; i per què, aleshores, una zona
VIP?
Així doncs, tot això
de l'ostentació de l'exclusivitat no és bona. No confongueu amb
tenir una col·lecció de ràdios úniques o una peça d'edició
limitada guardada, aquí es tracta de dir als altres que ets molt
millor perquè ets exclusiu.
Així és com ho he vist
jo des de dins.
