El bou i la mula en el pessebre

Fa unes setmanes apareixia una noticia al diari sobre el que havia dit el Papa Benet XVI sobre els animals del pessebre, que el bou i la mula no hi eren realment . La meva reacció després de llegir-ho va ser una mica com -i què collons fem posant-los?? Ja no té sentit muntar el pessebre amb aquestes figures no? Ens han estat enganyant tota la vida (un dels molts enganys de l’Església vegeu-ho a l’article).

    Hauria continuat pensant això de no ser per haver topat amb una tertúlia al programa El matí de Catalunya Ràdio del dia 6 de desembre. 

    A la tertúlia hi participava Enric Benavent del Col·lectiu el bou i la mula, i el que va dir al programa ho he trobat en aquest article del bloc de l’esmentada entitat. El Papa també diu que evidentment que continuarem muntant el pessebre amb el bou i la mula, la tradició i el significat dels objectes és molt important. Com heu pogut llegir tot té una explicació.

    Als mitjans de comunicació no ens expliquen tota la veritat, bé, en aquest cas en concret no diuen cap mentida però no investiguen més per arribar fins al fons de la qüestió. Crec que en part això pot obeir a la intenció d’alguns de desprestigiar a la institució de l’Església. En realitat aquesta ja està en bona part desprestigiada pel seu endarreriment social. Estaria d’acord que es parlés malament de l’Església en temes com el sexe, el matrimoni i la seva immensa riquesa i la fam al món i totes aquestes coses, però en això del pessebre és quelcom que va més enllà, els ateus també el fem i el gaudim, sobretot quan érem nens.

    Recapitulant, que muntem el pessebre, que és una tradició ben nostrada. En moments d’incertesa com els actuals, en què no veiem futur, la tradició pot ésser quelcom a què aferrar-nos per a que ens doni forçes per encara el futur.

Si més no, així és com ho veig jo.