Ángel Carromero

Tots sabem què va dir la “gran” Esperanza Aguirre l’altre dia sobre en Carromero, va dir que no era cap delinqüent. Si, bé, a veure, els delinqüents de debò són els polítics de talla més alta que en Carromero, i els dirigents dels bancs, i molts empresaris de l’estil Diaz-Ferrán, però mira, l’Ángel Carromero, segons un editorial d’El País, tampoc és un sant. Segons el govern cubà sí que és un delinqüent, clar, tot aquell qui vagi contra el règim és un delinqüent.

    Jo crec que li estan fent pagar els plats bruts. Es va reunir amb la dissidència, de manera clandestina diria jo, i la cosa va anar que va matar a l’Oswaldo Payá i en Harold Cepero, dues persones que lluiten per obtenir més democràcia a Cuba, que lluiten contra el règim. Al govern cubà ja li va bé que hagin desaparegut dues veus crítiques, però per castigar a Espanya han condemnat a en Carromero per assassinat.

En moments com els que està passant el país cubà és normal que el govern rebi ingerències de l’estranger, i també és normal que els altres països intervinguin amb els seus serveis d’intel·ligència i promoguin l’oposició al govern i creïn dissidència. És vox populi, per exemple, que molts països europeus, així com els EUA, estan darrere de les revoltes als països àrabs. El cas d’Espanya amb Cuba m’imagino que deu ser molt sentimental (només cal veure com es diu aquell programa d’Intereconomia Más se perdió en Cuba).

    Finalment l’han deixat marxar a complir la condemna al seu país, i a Madrid el PP ja veiem com fa mans i mànigues per a tractar-lo bé, tot i que és un pres. De totes formes jo crec que tampoc l’absoldran perquè no l’han jutjat aquí i, com a càstig per no haver fet bé la feina, penseu que l’havien enviat allà en missió, no sé si del PP o dels serveis secrets.

    Així és com veig el tema, el de'n Carromero no pas el de Cuba (d'aquest ja en parlaré un altre dia).