El català a l'escola.

Suposo que vau veure la intervenció d'en Joan Tardà al congrés espanyol. Aquí la teniu si no la heu vist.
Fa uns dies ho discutia al feisbuc amb una coneguda que és de Ciutadans, per això m'animo a parlar-ne aquí.

Crec que aqeust és l'exemple més gran de la intransigència dels espanyols. Una simple regla de tres, si un nen vol que li facin la classe en castellà, resulta que tota la classe haurà de ser en castellà, doncs si un diputat vol parlar en català, per què no ho pot fer al congrés? Si l'Estat entén i valora la diversitat lingüística, més enllà de la fal·làcia "tothom entén el castellà per tant que es parli només en castellà" hi haurà el respecte i la comprensió per totes les llengües. El problema és la gent que només sap una llengua i no vol sentir ni valorar aquesta riquesa. Anirem cap endavant amb persones que, tot i tenint una única llengua, respecten a les altres.

Existeixen escoles on només es fa classe en francès o en anglès, si, però quin tipus d'escola és? No són per a ciutadans normals que s'estableixen en aquest país on es convertiran en mers habitants més, és gent que es troba aquí perquè són fills de diplomàtics, o d'empresaris.
La nostra no és una llengua plenament normalitzada així que encara cal donar-li aquest suport que tant volen erradicar aquells que intenten homogeneitzar la cultura, el pensament i la identitat.
No és que jo ho vegi així, és que qui ho veu al revés són ben bé quatre gats.