Respostes a/d' Europa

La resposta de la Comisió Europea a la carta que ha enviat la Generalitat, la veritat, no m'interessa gaire. Si el Govern diu que ja s'esperàven quina seria la resposta doncs es podrien haver estalviat el teatret. Evidentment no diran res fins que estigui tot consumat. I si la qüestió sobre la qual opinar fos greu, malvada i definible amb tots els improperis que llença l'executiu espanyol, la resposta d'Europa seria evidentment clara i concisa. I com que la resposta no és que no, doncs a la Moncloa deuen estar cabrejats.

    Apa, ja he dit la meva. Ara deixeu-nos votar i no atabaleu amb tanta Europa si, Europa fora... Suïssa no és a la Unió Europea, i Andorra tampoc; ni el Senegal.

Pressupostos prorrogats

A mi no em preocupa gens anar amb els pressupostos prorrogats. Em preocupa més que els diners continuin anant als banquers, que mani La Caixa, Abertis i totes les altres màfies que són qui sostenten als de CyU allà dalt. Em preocupa que els nostres impostos ens siguin robats cada any, tant pels d'aquí com pels d'allí. Cada cop paguem més i rebem molt menys que abans.

    Arriba un moment en que hom ja n'està ben fart de les picabaralles polítiques sobre pressupostos i dèficit i la culpa és de vosaltres i la culpa és d'ells. Prou, prou, deixa de fer-els-hi cas. Fem-els-hi el buit. Crec que cadascú de nosaltres els hi hem de dir, sempre que en tinguem la oportunitat, que ja n'estem farts.

Polítics i corrupció

Més que menys no hi ha un pam de net enlloc. En l’època del miracle econòmic, fins als pobles de 500 habitants els alcaldes rebien xecs de part dels poderosos que així aconseguien els seus objectius. Tots sabem de casos on alguns polítics han fet i desfet a la seva voluntat plans urbanístics, requalificacions, contractes i tot allò d’on hi podien treure algun benefici personal. Evidentment que tot això que dic és generalitzar i no és honrat parlar així de tots els càrrecs electes. Segur que n’hi ha d’honrats, o bé que no han fet un gran mal.

    Els casos de corrupció que més criden l’atenció serien el cas Palau, el cas Pallerols, en Bárcenas o l’Urdangarín. També hi ha hagut corrupció en algun moment a Sabadell, per exemple, o a Mataró, i a molts altres llocs que sovint no ténen prou repercusió mediàtica.

    El problema és que dins del gremi dels polítics sembla que tenen com un pacte de silenci on un, encara que no sigui corrupte no pot dir res. Jo he sentit dir pestes d’altres dins del gremi dels pintors, o treure draps bruts de companys de professió entre els arquitectes. Els polítics no diuen res dels demés. Els alcaldes i els regidors de les nostres viles i ciutats duen les sigles d’aquests partits on hi ha hagut gent que ha estafat, que són delinqüents, que només tenen com a objectiu enriquir-se i fer-se poderosos.

Ells haurien de sortir al carrer i dir que a tal lloc i a tal altre aquell o aquells han fet això i allò. Això de dir “esperem al què decideixi al jutje, ara és només presumptament i s’ha de respectar la presumpció d’innocència” això els converteix en còmplices, perquè encara que no sapiguessin res, en el moment en què surt a la llum pública ja ténen informació per a fer-se una opinió. 

Els ciutadans els hem d'exigir que diguin la veritat, i sempre que en tinguem l'oportunitat hem de reclamar, a ells directament, menys corrupció, menys clientel·lisme polític i prevaricació, com va fer en Sergi López a la gala d'entrega dels premis Gaudí del cinema (veieu-ho a l'últim minut d'aquest vídeo). Jo crec que els nostres alcaldes haurien de dir públicament quelcom com ara: “sí, hi ha gent aquí que mira d’aprofitar-se del càrrec i guanyar diners il·lícitament” Això els faria més honrats i més respectables. Part del descrèdit que tenen actualment crec que és per aquest motiu, o si més no jo ho veig així.